hero image

Josep Cros, vocació de forner i pastisser

Recordo, de ben petit, mentre els pares treballaven les masses i els llevats, per després fornejar el pa, que jo ja jugava a fer la feina dels pares. Primer jugava amb la farina, amb farinetes, amb un poti-poti de tot plegat. Després, recordo aquella expectació de sentir l’escalfor del forn i l’avís d’alerta del pares, quan començava el fornejat. Finalment, la sorpresa de la fi de la metamorfosi del pa: el producte cruixent per fora i esponjós per dins, nascut de la farina.

Josep Cros

“Per imitació, per ofici i per tradició, aquell joc del nen Josep Cros es va convertir en una vocació, primer, i després en el meu ofici.”

 Sí, parlo d’ofici i no pas de feina, perquè entenc que l’ofici implica el saber fer acumulat, la paciència i la perícia, juntament amb la passió que sento encara avui per la vida de forner… és quelcom més que una feina.

 

Forn Can Cros: L’ofici de forner

De fet, els forners de soca-rel som més d’ofici que de feina, penso. Només amb ofici s’assumeix amb la naturalitat d’un forner aquesta labor sense fi que implica que mentre es ven el pa del dia, comencem a fer el pa del dia següent; que comporta unes llargues matinades i tants diumenges de treball per respondre a allò de “el pa del diumenge és més pa”.

Des de que vaig assumir la labor dels pares, he procurat sempre millorar en el coneixement de la meva professió. Comprenia el pa, l’havia “mamat” de ben petit i la pastisseria em cridava apassionadament, amb golafreria. Així que, a partir de cert moment, vaig començar a viure entre dos mons germans: l’ofici de forner i la passió del pastisser.

 

Pastisseria Can Cros: Passió de pastisser

És així com avui també entenc aquesta doble vessant de dos talents que comparteixen tot un món de coincidències i barrancs de diferències. Són iguals en la necessitat de ser precisos en quantitats, temperatures, temps de repòs i de cocció; però són alhora tant diferents… Mentre els processos del forn es viuen de forma minimalista, quasi  asceta (farina, aigua, llevats i sal), i en la quotidianitat del pa de cada dia; el pastisser viu en l’opulència del que és exòtic i excepcional i festiu.

Em sento bé i professionalment còmode entre aquesta ambivalència. És amb la que visc cada dia i amb la que gaudeixo per oferir el millor de mi.

 

Josep Cros, forner i pastisser de Vilassar de Dalt (Maresme)

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies